Home

El projecte de documentals Després de la Pau ha guanyat el Memorial Joan Gomis 2012 de periodisme solidari. En concret, el jurat ha premiat en la categoria d’obres periodístiques el reportatge Líban. Pacte de silenci (2011). El Memorial Joan Gomis promou el periodisme solidari en reconèixer persones, institucions o col·lectius que fan periodisme orientat a lluitar contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.

LÍBAN, PACTE DE SILENCI

 

La sèrie de reportatges Després de la Pau pretén explicar i confrontar els diferents camins cap a la pau. Un pau entesa no només com absència de guerra, sinó de forma global, una pau positiva en què no existeix la violència directa però tampoc la violència estructural i cultural. En massa ocasions, es considera que ha arribat la pau a un territori quan se signen els acords o finalitza la guerra i la violència directa, però continuen existint les causes que van desembocar en el conflicte i els diferents grups encara emeten discursos que alimenten l’odi, la venjança i la manca de reconciliació.

L’any 2011 es van presentar els primers dos capítols de la sèrie, els referits als casos de Bòsnia i el Líban, a diferents ciutats de Catalunya i el País Valencià. Són dos reportatges, de 30 minuts cadascun que han comptat amb el suport de la Fundació Quepo i de l’Agència Catalana de Cooperació.

BÒSNIA, LA PAU DIVIDIDA

 

El 2012 la sèrie ha continuat amb els capítols de Rwanda i Guatemala, en aquest cas finançats per l’Agència Catalana de Cooperació, Barcelona Solidària i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

GUATEMALA, RESCATANT LA MEMÒRIA

Guatemala va comptar amb dues comissions de la veritat, una impulsada per l’ONU i l’altra per l’Església. Els informes coincideixen a responsabilitzar l’Estat de la majoria de crims comesos durant la guerra. A més, destaquen que es van cometre actes de genocidi contra la població indígena maia. Més de 600 massacres com la de la comunitat de Plan de Sánchez, que cada any commemora la matança. Guatemala lliura encara avui, després de setze anys, una batalla permanent contra l’oblit i per la justícia. A contracorrent i sense suport de l’Estat, institucions com l’Arxiu Històric de la Policia Nacional o la Fundació d’Antropologia Forense treballen per reparar les víctimes i evitar que allò viscut s’oblidi.

 

RWANDA, LA RECONCILIACIÓ OBLIGADA

 

A Rwanda, la població conviu pacíficament. Però és el mateix conviure pacíficament que viure en pau? Divuit anys després del genocidi, hutus i tutsis són tots part d’un país oficialment i aparentment en pau. La reconciliació ha estat l’únic camí possible per sobreviure a Rwanda i una prioritat en les polítiques del govern que va sorgir del postgenocidi i que encara segueix al poder. La justícia de les ‘gacaca’, la memòria, el periodisme…tot s’hi ha posat al servei. Però també ha estat imposada i unidireccional, amb les esquerdes que això comporta. El sofriment i les ferides de tantes atrocitats encara són latents. “El primer dia que supervivents i expresoners ens vam asseure cara a cara, pensàvem que els supervivents es venjarien. Però ells també estaven preocupats. Pensaven que havíem tornat per cometre un altre genocidi”.

 

Despres de la pau

 

 

 

En aquesta sèrie documental volem conèixer els processos empresos per comunitats diferents política, cultural i religiosament arreu del planeta. Una anàlisi comparativa basada en quatre eixos bàsics per a la reconciliació en el marc d’un procés de pau: veritat, perdó, justícia i reparació. Volem comparar com es desenvolupen els processos de pau segons la realitat política del país i la idiosincràsia de la seva població (cultura, costums, creences, sistema judicial, rituals practicats, gestió dels conflictes i elaboració de dols, etc.). Descobrir quines altres maneres de fer existeixen a més de les establertes pels grans organismes internacionals, que sovint segueixen les premisses occidentals, i valorar si no és més eficaç adaptar les accions al terreny en què s’està treballant.

Bosnia-630x472

L’any 1995 la massacre d’Srebrenica durant la guerra dels Balcans va acabar amb uns 8.000 bosnians morts en l’assassinat més gran col·lectiu comès en sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. Un any abans, el genocidi de tutsis i hutus moderats a Ruanda va causar entre 500.000 i un milió de morts. Entre 1975 i 1990, la guerra civil del Líban va deixar més de 150.000 morts i un país destruït i dividit. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, la dictadura argentina va estendre el terror i va assassinar i fer desaparèixer milers de persones, de les quals 30.000 continuen sense haver aparegut. Aquests països i d’altres, que han patit en les darreres dècades situacions violentes extremadament cruentes, viuen avui oficialment en pau.

Experts, víctimes i victimaris d’aquests països així com especialistes de Catalunya i l’Estat espanyol respondran qüestions com ara: què succeeix amb les víctimes quan es dóna per acabada una guerra? Quines són les iniciatives psicosocials que es duen a terme per esborrar les seqüeles de la guerra i el patiment? Arriba la pau a un territori després de la signatura en els documents oficials o d’una encaixada de mans entre dirigents que sovint han restat distants als fets i no han patit com la població? Com poden perdonar les víctimes d’un poble massacrat sinó s’han dut a terme polítiques de reconeixement i reparació? Quins aspectes emocionals i psicològics contempla la resolució de conflictes i la reconciliació quan, per exemple, ni tan sols es poden trobar els cadàvers dels éssers estimats i existeix el risc d’un dol congelat?

DespresdelapauLiban

L’objectiu de la sèrie documental, per tant, és investigar la situació actual a Bòsnia, Rwanda, Sud-àfrica, Argentina, Líban i Cambodja, països que van patir cruentes guerres i violències massives en l’últim quart del segle XX. Si s’hi han fet bons projectes de reconstrucció i rehabilitació postbèl·lica –tant materials, palpables, com emocionals, psicològics i socials, incidint especialment en els efectes no visibles de les guerres-. Hem fet un viatge per aquests indrets per conèixer com ha quedat el país després que el món s’hagi oblidat d’ells una vegada va desaparèixer el focus mediàtic. Poques dècades després, algunes d’aquelles víctimes viuen encara en camps de refugiats (per exemple, els ciutadans d’Srebrenica, a la república Srpska, de Bòsnia) o com a desplaçats, per por a tornar als seus pobles o ciutats per les represàlies (Rwanda) i milers de morts encara no han estat trobats ni enterrats (Argentina, Bòsnia, Cambodja).

La sèrie ha estat ideada per Contrast, produïda per Fora de Quadre i finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català Internacional per la Pau.

3 thoughts on “Després de la Pau

  1. Hola,
    tuve ocasión de seguiros durante cuatro miércoles en RAI Art, quería felicitaros por la calidad de los documentales, el tratamiento que habéis hecho en cada caso y el excelente trabajo. Habíais comentado que en el mes de mayo colgaríais los documentales de Guatemala y Rwuanda. Me gustaría volver a verlos.
    Muchas gracias!

  2. Muchas gracias! Tuve ocasión de estar recientemente un mes en Guatemala, y de conocer como se vive desde allí. Vuestra manera de tratarlo me ha parecido excelente. Espero que podáis continuar con el proyecto,
    Un abrazo,
    Quesé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s